
(maqueta de la publicació) foto Xavier Subias




Primer gol, el porter del Real Jaén veu com la pilota entra a la seva porteria i dues jugades del partit.
Marrakech és la porta del desert, està situada entre el Sàhara i les muntanyes de l’Atles, s’estén com un oasi amb més de cent mil palmeres que es perden a l’horitzó. La terra i les muralles que envoltan la Medina son vermelles.
Zoco dels tintorers en la Medina.
Un dels millors plaers de visitar Marrakech és rondar pels carrerons de la Medina, la ciutat medieval islàmica, visitant els diferents zocos. La Medina de Marrakech és la més important del Marroc i és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, te unes 20.000 cases on hi viu el 20 % de la població. Quan estàs dins de la Medina sembla que et traslladis a l'edat mitjana. A la Medina els diferents artessants i comerciants estàn agrupats per gremis, existeixen nombrosos zocos que agrupen les diferents activitats productives dels seus habitants (babutxes, ebenistes, tintorers, terrissers, joiers, etc.) fins arribar a uns 2.600 artesans repartits en 40 agrupacions. Un dels gremis mes importants és el dels adobers, al entrar en aquesta zoco hi fa una forta ferum perquè un dels molts processos per tractar la pell és amb excrements de colom això fa que a l'ambient hi hagi una olor molt desagradable que és combat ensumant fulles de menta.
Algunes imatges de l'interior de la Medina. 


Al Marroc rés es ven sense regatejar, aquest deliciós plaer complementa el valor dels objectes, entrar a mirar, agafar, admirar i parlar amb l’artesà que potser ha invertit molt de temps en elaborar el que s’estar admirant; beure un té i armar-se de paciència. Es tracta d’un ritus social que s’ha de respectar i que per ignorància o manca de tacte moltes vegades ens priva del tracte amb la gent. 

Venedor de suc de taronja a la Plaça Djemma el Fna.
La ciutat pel forester és un gran caos circulatori, apareixen vehicles per tot arreu; motos, bicis, cotxes, carros, taxis, camions sense saber qui te preferència. A les grans avingudes els semàfors son quasi inexistents i per travessar els carrers els vianants creuen sense mirar però amb decisió, com per art de màgia els vehicles es van aturant o esquivant. El millor per creuar un carrer és situar-te al costat d’un autòcton i fer els mateixos moviments que fan ells. 
En fi, Marrakech és una ciutat que t’atrapa i et trasllada a plena edat mitjana.
Accesori 3G d'internet en el portàtil.
Fotos exclusives ACN-Agència Catalana de Noticies
Portada diari Avui, 13 d'adril de 2010