Pàgines

divendres, 11 de juny del 2010

Reportatge del Centre Pont del Dragó


L'Entrada pel Matí.

Aula d'arts gràfiques.

Centre de Recursos.

Fent Rehabilitació.

L'Esmorzar.

Els Amics.

Canviant de Cadira de Rodes.

Cadires de Rodes pel Passadis.
Pont del Dragó és un Centre de Formació Professional adaptada de Barcelona, on s’imparteixen estudis d’arts gràfiques i administratiu per a joves amb discapacitat motriu. Disposa també d’un Centre de Recursos a disposició de les persones amb discapacitat i el seus familiars on professionals donen suport i fan el seguiment en processos de inclusió educativa.
El centre sempre ha apostat per les noves tecnologies perquè amb aquestes eines els alumnes poden desenvolupar al màxim les seves habilitats i capacitats.
Fer aquest reportatge ha estat una experiència personal i professional molt gratificant, veure com persones amb grans discapacitats físiques son capaces de assolir reptes impensables per a mi. He volgut plasmar la vida diària del centre i com la fermesa dels professionals juntament amb l’esforç del alumnes fan possible aquest projecte educatiu.
Per a fer les fotografies vaig estar a totes les dependències de l’escola i amb la meva càmera vaig anar captant els instants dels diferents moments i situacions, on els alumnes i els professionals que els atenen es van mostrar en tot moment molt disposats i espontanis.
Les imatges mostren com els protagonistes interactuen amb naturalitat en el centre, donant una visió optimista i positiva de la realitat quotidiana en l’àmbit formatiu.
Vull agrair la col·laboració de totes les persones del Centre Pont del Dragó perquè sense la seva participació aquest treball no hagués estat possible.

dilluns, 7 de juny del 2010

Esports - Futbol

Barça Atlètic-Real Jaen (3-0)
Dissabte vaig anar al Mini Estadi a cobrir per a l'agència de premsa Photo Deporte i al diari Viva Jaen el partit de fútbol que va enfrontar els equips del Barça Atlètic contra el Real Jaén.
Primer gol, el porter del Real Jaén veu com la pilota entra a la seva porteria i dues jugades del partit.

dimarts, 1 de juny del 2010

Viatge al Marroc - Marrakech

Marrakech, la ciutat vermella a l'ombra de l'Atles.
Primera part del reportatge del viatge al Marroc. Marrakech és la porta del desert, està situada entre el Sàhara i les muntanyes de l’Atles, s’estén com un oasi amb més de cent mil palmeres que es perden a l’horitzó. La terra i les muralles que envoltan la Medina son vermelles.
La muralla de la Medina. Zoco dels tintorers en la Medina.
Un dels millors plaers de visitar Marrakech és rondar pels carrerons de la Medina, la ciutat medieval islàmica, visitant els diferents zocos. La Medina de Marrakech és la més important del Marroc i és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, te unes 20.000 cases on hi viu el 20 % de la població. Quan estàs dins de la Medina sembla que et traslladis a l'edat mitjana. A la Medina els diferents artessants i comerciants estàn agrupats per gremis, existeixen nombrosos zocos que agrupen les diferents activitats productives dels seus habitants (babutxes, ebenistes, tintorers, terrissers, joiers, etc.) fins arribar a uns 2.600 artesans repartits en 40 agrupacions. Un dels gremis mes importants és el dels adobers, al entrar en aquesta zoco hi fa una forta ferum perquè un dels molts processos per tractar la pell és amb excrements de colom això fa que a l'ambient hi hagi una olor molt desagradable que és combat ensumant fulles de menta.
Zoco dels adobers.
Algunes imatges de l'interior de la Medina. Al Marroc rés es ven sense regatejar, aquest deliciós plaer complementa el valor dels objectes, entrar a mirar, agafar, admirar i parlar amb l’artesà que potser ha invertit molt de temps en elaborar el que s’estar admirant; beure un té i armar-se de paciència. Es tracta d’un ritus social que s’ha de respectar i que per ignorància o manca de tacte moltes vegades ens priva del tracte amb la gent.
Les muralles de la Medina tenen 22 portes que comuniquen l’interior amb la ciutat nova. Els monuments que cal destacar de dins de la Medina son la madrassa, Medersa Ben Yousef amb la seva mesquita que va ser l’antiga escola alcorànica i les tombes Sadíees.
Brollador de l'estany de la Madrassa Ben Yousef.
Palmeres de lesTombes Sadíees.
La Mesquita Koutoubia amb el seu minaret de 70 metres d’alçada és visible a quilòmetres de la ciutat y forma part de la postal de la ciutat.
El cor de la ciutat de Marrakech és la plaça Djemma el Fna que està situada en el centre de la Medina, és una gran explanada i ell seu atractiu és la gent i les seves costums, el anar y venir dels marroquins que segons l’hora del dia l'omplen o la buiden. Pel matí y fins a la tarda els personatges més insòlits ocupen la plaça: encantadors de serps, endevinadores, arrancadors de queixals, dones que fan tatuatges amb henna, venedors de suc de taronja i els típics antics venedors d’aigua. També artistes de carrer ocupen la plaça amb danses tradicionals, músics populars i narradors de contes. Arribat el cap vespre la plaça s’anima encara més amb la arribada dels venedors de menjar ambulant que omplen l’espai proposant menjars típics plens de gustos molt variats i colors: coscous calent, xai, amanides, peix, marisc, tot a punt per menjar a les taules d’allà mateix. Conforme va avançant la nit l’ambient es va omplint de fum de les graelles i la gent va arribant a la plaça com atrets per un gran imant.
La Plaça Djemma el Fna al capvespre. Venedor de suc de taronja a la Plaça Djemma el Fna.
La ciutat pel forester és un gran caos circulatori, apareixen vehicles per tot arreu; motos, bicis, cotxes, carros, taxis, camions sense saber qui te preferència. A les grans avingudes els semàfors son quasi inexistents i per travessar els carrers els vianants creuen sense mirar però amb decisió, com per art de màgia els vehicles es van aturant o esquivant. El millor per creuar un carrer és situar-te al costat d’un autòcton i fer els mateixos moviments que fan ells.
Altres llocs a visitar fora de la Medina son: El Jardí de la Menara, un plàcid jardí situat al costat de la zona de Hivernage que està just als peus del imponent Atles, el seu principal encant és el gran estany artificial i el Pavelló de la Menara i l'altre lloc és la vila Majorelle, una casa plena de color amb el seu petit i extravagant jardí que va se concebut per l’artista francès Jacques Majorelle.
En fi, Marrakech és una ciutat que t’atrapa i et trasllada a plena edat mitjana.